Comentari de l'Efecte Mirall!!!

La faula anterior vol ser un reflex de la construcció de la nostra imatge. És ben cert que construïm la nostra imatge a partir de la imatge que tenen els altres de nosaltres.

Això és el que passa amb el lleó. Ell veu com tothom fuig del conill, però en realitat com que va darrere el conill, els animals fugen d'ell. Això fa que el lleó es crei la imatge que el conill és l'amo i senyor de tots els animals, però és una percepció errònia del lleó, ja que en realitat els animals els importa ben poc el conill i només els preocupa el lleó.

Espero que el missatge s'hagi entès!

Efecte Mirall

Hi havia una vegada en una sabana molt llunyana un lleó que inspirava por a tots els seus habitants, ja que es menjava a tothom que es poses al seu davant.

Un dia, un conill que passejava tranquil·lament per un matollar es va trobar el lleó de cara i aquest li va dir que no es mogués ni un pel ja que seria el seu dinar.

El conill que era molt astut li va proposar una juguesca al felí abans de moríi. Aquesta consistia a demostrar que el conill era el rei dels animals. Si tothom que el veiés s'apartava i fugia corrent, quedaria demostrat que el conill era l'animal més fort i per tant no podia morir deborat pel lleó. El felí va acceptar l'aposta pensant que guanyaria ja que era impossible que algú tingués por del conill.

Axí doncs, conill i lleó van marxar plegats a fer una passejada per veure com reaccionaven els animals. El conill anava al davant i el lleó al darrera, la qual cosa feia que tots els animals fugissin corrents quan veien el lleó. Aquest sorprès amb la situació va creure que tothom tenia por del conill i li va demanar clemència. El conill el va perdonar i li va fer prometre que marxés de la sabana i no molestés a cap altre animal i d'aquesta manera la pau va tornar a la sabana!

El Documental de les Sensacions

Per a la classe del dimecres en la qual vam veure un documental sobre les sensacions, he trobat adient adjuntar aquesta imatge ja que en ella es pot observar com els sentits ens enganyen. Només cal que girem la fotografia i semblarà que el cel correspongui a l'aigua i l'aigua al cel.

Una de les coses que em va sobtar d'aquest documental va ser la quantitat de sentits que tenim. Els 5 sentits de tota la vida s'han quedat curs, ja que en els últims anys, estudis científics han rebelat els següents:

• 5 sentits pel gust
• 4 sentits pel tacte
• 10.000 sentits per l'olfacte
• 3 sentits per la vista
• 1 sentit per la procepció
• 1 sentit per l'equilibri
• Més d'un sentit per l'oida

Una altre cosa que em va sobtar van ser els 3 colors que captem: Vermell, groc i verd. Llavors, depenet de la seva intensistat, captem la gama de colors. Sempre m'havia pensat que els colors principals eren el vermell, groc i blau, en canvi aquest documental proposa el verd en comptes del blau.

La propiocepció m'ha semblat un sentit molt interessant, ja que mai m'havia aturat a pensar l'importància que té. Crec que ha de ser molt dur viure en un món en el qual has de mirar la cullera del menjar per introduir-te-la a la boca ja que si no ho fas així no podràs saber on tens la boca.

Un dubte que s'em va ocòrrer després del documental va ser si les persones que no senten el dolor poden controlar els seus esfínters, ja que al capdevall, quan el teu cos et demana d'evacuar residus podríem dir que et fa senyals, és a dir notes la necessitat d'anar al bany, és més, si et resisteixes a anar-hi, pateixes unes punxades de dolor que t'avisen que la cosa no pot esperar massa. Per tant vist d'aquesta manera si una persona semblaria que una persona que no nota el dolor pot tenir greus problemes de control d'esfínters i per tant no és d'estrenyar que mori jove.

Ahir es va recomenar una pel·lícula que es diu el Miracle d'Anne Sullivan que tracta com una nena sorda i cega aconsegueix desenvolupar un llenguatge per comunicar-se amb els que l'envolten. Aquest film és adequat per treballar el tema dels sentits, ja que es veu com tot i mancar-li 2 sentits aconsegueix a través de l'ajuda d'una cuidadora sobreviure al món que l'envolta. El cas és que fa temps vaig veure una pel·lícula que també tractava un tema semblant. No m'en recordo del títol però si de l'argument (si algú el sap li agrairia molt). Aquesta pel·lícula és en blanc i negre (i a estones en color). Tracta d'un jove que va anar a lluitar a la II Guerra Mundial i a causa d'una bomba es va quedar sense braços, cames, boca, nas, ulls i orelles. Estava sempre estirat en una llitera. L'alimentaven artificialment a través d'un tub i es comunicava a través del codi morse amb els metges. Alguns dilemes que apareixen a la pel·lícula són: Es pot viure sense oida, olfacte, vista, gust i sense mobilitat? És ètic el suicidi? Els metges poden jugar amb la vida de les persones? S'ha de fer cas a la voluntat del malalt? Aquests són alguns dels temes que se m'ocorreixen, però segur que també n'hi ha d'altres d'interessants.

De moment per avui ho deixo aquí!

Primeres Sensacions

El dilluns 16 de febrer va ser el primer dia de classe de l’assignatura PPB més coneguda per Processos Psicològics Bàsics.
He de dir que per ser el primer dia de classe, el vaig trobar intents ja que vam fer una presentació de l’assignatura i de seguida es va donar temari. Jo em pensava que la sessió seria més “light”, que es donarien les pautes generals de treball i cadascú cap a casa seva, però no va ser així i vam fer temari.
Pel que fa a la forma en què s’organitza l’assignatura, trobo que és original. La idea de realitzar un diari de camp m’ha sorprès gratament ja que no m’esperava trobar aquesta forma d’avaluació. Tanmateix aquesta metodologia requereix una feina constant ja que si no portes la feina a l’hora no atraparàs el fil. D’altra banda té aspectes positius ja que et serveix per anar reflexionant sobre els temes treballats i per tant és una forma d’estudi per a l’examen.
La idea que hi hagi un examen al final no em motiva massa, però si és de tipus reflexiu, en el qual tu puguis reflexionar sobre els temes treballats a classe pot ser interessant, però si es tracta d’un examen de memoritzar i vomitar això és per portar-ho al CAEP (Consell Assessor dels Estudis de Pedagogia)! Espero que no sigui el cas i l’examen ens serveixi per reflectir els aprenentatges adquirits.

Pel que fa a la fotografia que he posat correspon a una paella. He escollit aquesta imatge perquè per a mi és un reflex del que hauria de ser l'assignatura.

Una assignatura, igual que una paella es pot fer de moltes maneres (no hi ha una única recepta) i el gust que tindrà dependrà de qui l'ha cuinat, els ingredients utilitzats o com s'ha cuinat. A les assignatures també passen coses semblants; és a dir depenet del professor, els alumnes, el tipus de classe o la metodologia emperada, aquesta serà millor o pitjor, per tant convido que entre tots i totes siguem el màxim de participatius possibles per poder cuinar una cosa que ens deixi un bon gust de boca. Així doncs, bon profit a tothom!