dijous, 30 d’abril del 2009

Els pecats de la globalització

Els Set Pecats Capitals són una classificació dels vicis esmentats en les primeres ensenyances cristianes catòliques per a educar i instruir els seguidors sobre moralitat. L'Església catòlica romana divideix els pecats en dues categories principals: els "venials", aquells que són relativament menors i poden ser perdonats a través de qualsevol sagrament de l'Església; i els "mortals", els quals, quan són comesos, destrueixen la vida de gràcia i creen l'amenaça de condemnació eterna a menys que siguen absolts mitjançant el sagrament de la confessió, o sent perdonats després d'una perfecta contrició per part del penitent. Començant a principi del segle XIV, la popularitat dels Set Pecats Capitals com a tema entre els artistes europeus de l'època va ajudar eventualment a integrar-los en moltes àrees de la cultura i consciència cristiana a través del món.
Llistats en el mateix ordre usat per Gregori I, Magne (c.540(?)-604) al segle VI i després per Dante Alighieri a la Divina Comèdia (c.1308-1321), els Set Pecats Capitals són els següents:

Luxúria, Gola, Avarícia, Peresa, Ira, Enveja i Supèrbia.

Aquest quadre del Bosco representa els 7 pecats capitals. El trobareu al Museu del Prado.
Tanmateix sembla que la llista es feia curta ja que el dia 11/03/08, el bisbe Gianfranco Girotti, en una entrevista al diari del Vaticà "L'Osservatore Romano" va ampliar la llista de pecats capitals. Va afegir els pecats de la globalització que són: Els delictes contra el medi ambient, la manipulació genètica, l'anticoncepció, l'acumulació de riqueses o el consum de drogues.
En fi pecadors del SXXI ja sabeu que no heu de fer si no voleu cremar eternament als focs de l'infern!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

El món animal

Ja fa temps amb van recomenar un vídeo super ben parit d'animals i m'agradaria compartir-lo amb vosaltres. Búfals, lleons i cocodrils són els protagonistes d'aquesta aventura a la Sabana Africana. Persones sensibles absteniu-vos ja que us fareu un fart de patir! Per cert, el vídeo és amb anglès, però no cal saber-ne ja que veient les imatges en fas prou!

dimecres, 29 d’abril del 2009

Un documental molt interessant...

Els animals han estat els nostres companys des dels inicis de la humanitat. Podríem dir que sense ells no seríem on som ara, per bé o per mal.
Al començament l'home primitiu els utilitzava només per menjar i vestir, però en un moment de la història es va descobrir l'agricultura i la ramaderia i es van començar a domesticar alguns animals. Això va permetre que l'agricultura s'expandís ja que si s'aprofitava la força de vaques, cavalls i ases per llaurar, podríem plantar més plantes i aconseguir més aliments.
Els segles anaven passant i els animals anaven evolucionant al nostre costat. Cada vegada es seleccionaven els animals domèstics millors per aconseguir races més productives. Els cavalls s'utilitzaven com a mitjà de transport terrestre més ràpid, les espècies salvatges s'utilitzaven per complementar la nostra dieta. Tot això passava a l'Edat Mitjana.
A mesura que ens acostavem a la Modernitat ells venien de braçet al nostre costat, però cada vegada amb més problemes, ja que per crèixer els humans tendim a destruir hàbitats i ecosistemes. Sinó pregunteu-los hi al Dodó o al Llop Marsupial.
Hi va haver un dia en què un senyor que es deia Charles Darwin va dir que els humans i els animals estàvem emparentats, que teníem un avantpassat comú. Això va fer que molta gent poses el crit al cel, però a pesar de tot, el món continuava donant voltes.
De Darwin fins a l'actualitat, el món ha anat avançant cada vegada més ràpid i moltes espècies gràcies i a desgràcia de l'acció de l'home han colonitzat moltes parts dels món que no els tocaven, provocant greus desastres ecològics.
A més s'han hagut de buscar "conillets d'índies" per provar els medicamnets i productes que sobreprodueixen els nostres mercats.
Moltes espècies s'han extingit per culpa de l'acció de l'home i d'altres van pel mateix camí.......i quan semblava que tot estava perdut apareix un vídeo que ens fa reflexionar sobre si els animals tenen emocions.
Jo crec que si, per descomptat, ja que si tots venim d'un mateix avantpassat, tots estem empaltats de la mateixa "saba". Sentim fred, gana, calor, sed, por, felicitat...per tant hem de tractar els animals com es mereixen, ja que ells són com nosaltres.
Fins i tot crec que ens assemblem molt més del que ens pensem. Sovint s'ha dit que l'home és l'únic animal capaç de suicidar-se, però jo no hi estic d'acord, ja que he vist situacions en les quals un animal prefereix la mort abans que el captiveri.
Per exemple, si agafem un ocell salvatge del bosc com podria ser una merla o un gaig i el tanquem dins d'una gàbia, per més ben alimentat que estigui, per més atencions que li donem, un percentatge bastant elevat d'aquestes poblacions si no es pot escapar del seu captiveri prefereix morir.
Un altre exemple podria ser el dels cavalls. Un cavall salvatge quan es veu acorralat, tanca els ulls i comença a galopar cap a una possible fugida. Tant és si al davant té un arbre, una roca o un precipici, preferirà abans matar-se que perdre la llibertat.
En fi, que Darwin tenia raó, Humans i Animals tenim més trets comuns que no pas diferenciadors.

dijous, 23 d’abril del 2009

La revolta dels animals

Avui que és St. Jordi, m'agradaria recomenar-vos un llibre força antic, però que crec que lliga amb l'assignatura i que els seus continguts es poden aplicar encara avui dia. Veureu que alguns dels seus personatges van perdent l'empatia al llarg del llibre, per tant convindria que el mestre japonès Tashiro Kanamori els fes algunes classes.

El llibre en català es titula "La revolta dels animals", de George Orwell. Si el preferiu en castellà o no el trobeu en català, l'heu de buscar com a "Rebelión en la granja".

El llibre és un conte satíric de George Orwell sobre un grup d'animals d'una granja que expulsen els humans i creen un sistema de govern propi que acaba convertint-se en una tirania brutal. La novel·la va ser escrita durant la Segona Guerra Mundial i, encara que va ser publicada el 1945, no va començar a ser coneguda pel públic fins a finals dels anys 50.
La revolta dels animals és una crítica de la Revolució Russa i una sàtira sobre la corrupció del socialisme a la URSS durant el període de mandat de Stalin.

L'argument del llibre és el següent:

Un dia, el porc "Perla de Willingdon" (per als humans, els animals l'anomenen "el Vell Patriarca" i com a tal el respecten) explica a la resta d'animals la seva visió, i els prepara per a una revolució que segons ell, ocorrerà, no se sap ni quan ni on. Poc després, el Patriarca mor, i un bon dia els animals porten a terme una revolució espontània amb la que aconsegueixen fer fora el propietari de la granja, el senyor Jones, i en la que apliquen les seves pròpies regles que ells mateix han creat i que escriuen en una paret.

Al principi, la granja prospera millor que quan el senyor Jones l'administrava, però amb el pas del temps, els porcs, que s'havien autoanomenat com a líders per ser més intel·ligents, comencen a abusar del seu poder i manipulen els manaments al seu favor. Dos d'aquests porcs són Boladeneu i Napoleó, que es mostren com a líders però que comencen a mostrar les seves diferències ideològiques. Això acaba quan Napoleó llença els gossos -que ell havia educat- contra Boladeneu, que fuig de la granja. A partir d'aquest moment Napoleó es nomena líder únic, mantenint a la resta d'animals sota la seva dictadura mitjançant l'amenaça dels gossos i, poc a poc, acaba adoptant tots els defectes dels homes pels quals van començar la revolució, modificant els manaments al seu favor i convencent als animals que els manament que recordaven eren falsos. Finalment, a la paret on hi havia escrits els manaments en resta un de sol, nou, que diu:
- Tots els animals són iguals, però alguns animals són més iguals que d'altres.
Finalment, Napoleó es reuneix amb grangers veïns, amb els quals intenta congeniar per a millorar les seves relacions exteriors, contradient tots els seus manaments i ideologia inicials.

Igual que com tot el que brilla no és or, els animals tampoc són el que semblen, ja que Orwell satiritza el règim comunista soviètic representat a través dels animals de la granja. Cronològicament parlant serien:

El Vell Patriarca representaria a Lenin per ser l'ideòleg de la Revolució, però pel seu caràcter tranquil, la seva avançada edat i la idea original que posseeix aquest personatge, podria correspondre a Karl Marx, a més a més que la revolució es produeix després de la mort del Patriarca.

El senyor Jones seria Nicolau II de Rússia, el tsar derrocat per la revolució, i tota l'oligarquia russa en conjunt.

Napoleó, amb les seves mesures per administrar la granja (preses de Boladeneu) que portaran la granja a la prosperitat, encara que només millora la seva situació i la de tots els porcs; i la seva política de restricció de les llibertats representa Stalin.

Boladeneu seria Trotski, líder militar que més tard fuig de la granja amenaçat de mort. Un cop establert el poder de Napoleó, tot animal que és considerat perillós seria executat sota l'acusació de seguidor de Boladeneu.

Bòxer, el cavall, sempre convençut que cal treballar més i traït malgrat això, representaria el proletariat.

Les ovelles, analfabetes i acrítiques amb el règim personifiquen els camperols.

El corb Moisès representaria l'Església Ortodoxa, que parla del cel dels animals i rep un tracte de favor dels humans, ja que ajuda a la idiotització del proletariat.

L'ase Benjamí representa la classe intel·lectual, que és conscient de les manipulacions però que no participa en el moviment polític, tan sols l'observa.

Els gossos representen la policia i la seva brutalitat.

Pels i per les que us faci mandra llegir o no tingeu temps per fer-ho, us recomano la pel·lícula de dibuixos animats en castellà que en van fer. La trobareu penjada al youtube amb 7 parts. Jo us adjunto el link de la primera i a partir d'allà podreu anar trobant les altres:

http://www.youtube.com/watch?v=YBwBc0XSxeg

dijous, 16 d’abril del 2009

El Cub del Diable!!!

A la classe d'ahir vam acabar de parlar de la Piràmide de Maslow. Em va cridar en especial l'atenció el cinquè pis en el qual trobem la necessitat de buscar explicacions a les coses.

En aquest pis trobaríem que les fòrmules matemàtiques, físiques o químiques són el resultat d'aquesta curiositat. Sempre havia pensat que la gent que s'inventava aquestes fòrmules "satàniques" era perquè s'avorria molt i no tenia amics i per tant no tenia res més a fer que pensar aquestes fòrmules ultra difícils que han comportat molta infelicitat a la majoria d'estudiants que els han obligat a aprendre-les i a practicar exercicis on t'havies de trencar el cap per resoldre'ls i moltes vegades ni així!

Un d'aquests "genis" és l'inventor del cub de Rubik. Per qui no n'hagi sentit a parlar mai en faré només 5 cèntims (ja que estem en crisi): El cub de Rubik és un trencaclosques mecànic inventat el 1974 per l'escultor i professor d'arquitectura hongarès Ernő Rubik. Originalment Ernő Rubik el va anomenar "Cub màgic", però va ser reanomenat a "Cub de Rubik" per Ideal Toys, empresa que també el va llicenciar i vendre el 1980. El mateix any va guanyar el premi Joc de l'Any (Spiel des Jahres). És el joc més venut del món, amb més de 300.000.000 exemplars venuts el 2005.
En un cub de Rubik clàssic, cada una de les sis cares està recoberta per 9 adhesius, de sis colors diferents (tradicionalment blanc, vermell, blau, taronja, verd, i groc).

Aquest quadrat diabòlic ha estat el malson de moltes persones, ja que un cop el desfàs, com no t'expliquin el truc per tornar-lo a ordenar és gairebé impossible aconseguir-ho, us ho dic per experiència!

Per tant per arribar a l'autorealització o a un estat de fluidesa, he de resoldre el maleït cub, per això m'he proposat portar-lo resolt per abans que s'acabi el curs!
Abans d'acabar m'agradaria que veiessiu una forma molt eficaç de resoldre el cub dels collons!!!


dijous, 2 d’abril del 2009

Avui va de piràmides

Avui per començar m'agradaria explicar que és una piràmide. Una piràmide és un poliedre format per una base que pot ser qualsevol tipus de polígon i tres o més cares que són triangles amb un vèrtex comú.
Si no s'indica el contrari, s'assumeix que la base és un quadrat. El tetraedre regular, un dels sòlids platònics, és una piràmide triangular.
El volum d'una piràmide és V=1/3 (A·h) on A és l'àrea de la base i h l'altura des de la base fins al vèrtex superior.
Quan pensem amb la paraula piràmide, segur que de seguida ens ve al cap la imatge de les piràmides d'Egipte. Si busquem una mica més fins i tot podem trobar les piràmides que van fer els Azteques. I és que la piràmide ja fa molts anys que ha estat inventada. Podríem dir que va ser el primer temple de la història de la humanitat fet amb una arquitectura realment trencadora per l'època en que van ser construides.
Avui dia encara es fan piràmides com per exemple les que fan els nens i nenes a la sorra de la platja, la piràmide de vidre del Loubre de França o bé la piràmida de l'amic Maslow.
Dins el grup al qual pertany la piràmide de Maslow, trobariem altres piràmides com podrien ser la dels aliments i la del Capitalisme.
Totes elles ens serveixen per classificar necessitats, aliments i persones segons el grau d'importància.
La piràmide de Maslow ens classifica les necessitats de les persones de més bàsiques i necessàries a menys. Tanmateix no necessariament s'ha de seguir aquest ordre, ja que a vegades pisos superiors poden passar al davant dels inferiors.
La piràmide dels aliments ens mostra les quantitats diàries recomanades que hem de menjar de cada producte per tenir una vida sana i equilibrada. A la base els que s'han d'ingerir en major quantitat; a la punta els que s'han de menjar ocasionalment.
Finalment la piràmide del Capitalisme ens classifica les persones segons el lloc que ocupen a la societat. A baix de tot els obrers i a mesura que pugem trobem la burgesia, l'exèrcit, l'Esglèsia i els Reis o grans dirigents polítics i per sobre de tot els diners que són el que realment fan moure al Capitalisme.
De ben segur que els que van inventar les piràmides mai s'haurien pensat que a part de servir com a construccions podrien servir per explicar com som, què mengem i com ens organitzem.
A continuació us adjunto els 3 models de piràmide.
Piràmide de Maslow

Piràmide dels aliments




Piràmide del Capitalisme

dimecres, 1 d’abril del 2009

Denúncia Ciutadana

Deixant de banda aquests temes més durs, m’agradaria comentar aspectes més divertits sobre la motivació de les persones.
A Catalunya hi ha una persona que vetlla pels interessos dels ciutadans. Ell ““lluita”” contra les injustícies socials per fer un món millor!!! No és Superman, no és en Montilla, no és el Capitán Trueno..........és el Senyor del Bigoti!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Per qui no el conegui el Senyor del Bigoti (Feliu Santacana) és un entranyable ciutadà d’uns 40 anys d’edat, calb i amb bigoti (d’aquí prové el nom) que fins fa poc cada dijous al vespre apareixia al programa de sàtira política de TV3, Polònia, per denunciar conductes irresponsables o situacions vexants que pateixen i patien els ciutadans del nostre país.


La seva única arma és una càmera que li serveix per gravar tots aquests actes per després passar-los al Polonews (Telenotícies de Polònia) i així ““col·laborar de forma altruista”” en la millora d’aquest país.
No m’enrotllo més! Per qui el vulgui conèixer de més a prop us adjunto el següent link: http://www.tv3.cat/polonia Quan sigueu a la pàgina aneu a vídeos i a sota trobareu un cercador on heu d'escriure Denúncia Ciutadana i premer cerca. Si ho heu fet bé us sortiran un parell de pàgines on surten les aventures i desaventures del Senyor del Bigoti!
Molt recomanables els reportatges de sexe al carrer, els gais i delinqüència infantil!!!

Els humans som bons per naturalesa?

La motivació és la causa que explica una determinada conducta, sobretot el motiu pel qual una persona es comporta d'una manera o l'interès que la porta a intentar aconseguir algun objectiu. La motivació neix de les experiències anteriors, de la creença o expectativa sobre un fet futur i de les emocions associades a una tasca. Com que és un procés intern, no és directament observable, sinó que s'ha de jutjar per les accions o expressions del subjecte. Algunes de les motivacions més profundes es relacionen amb l'inconscient.
Un cop sabuda la definició de motivació ens podem preguntar si les persones ens mobilitzem de forma egoïsta? Tenim un aspecte altruïsta? Els humans som bons per naturalesa?
Crec que la resposta a aquestes preguntes és complexa i plena de matisos. Jo crec que com diu la saviesa popular: "A la vinya del senyor hi ha de tot". Amb això vull dir que ni som bons per naturalesa, ni tampoc dolents. Hi ha factors com biològics o socials que ens predisposen a actuar d'una determinada manera depenent com ens tracta el nostre entorn.
Això és veu molt clarament en el documental "Els nens de l'estació Leningransky". Molts dels nens que malvivien en aquella estació deient que quan arribaven allà començaven a beure alcohol, a fumar, a robar i a esnifar cola, ja que per sobreviure en aquelles dures condicions la majoria ho feia i per tant ells també seguient aquell model, tot i que després se n'arrepentissin i la majoria morís abans dels 15 anys.
A més els humans aprenem per observació, per tant si observem comportaments violents els reproduïm. Els nens de l'estació ho feien: La polícia picava als nens, els nens més grans picaven als petits, alguns nens picaven als bagabunds...un cercle viciòs que no s'acaba mai , ja que quan un entra a la roda, és molt difícil sortir-ne.
Com a conclusió dir que les persones som com una esponja; tenim la capacitat d'agafar tot el que ens envolta. Ara bé està a les nostres mans decidir que ens convé i que no, ja que aquesta elecció ens marcarà la vida.