Els animals han estat els nostres companys des dels inicis de la humanitat. Podríem dir que sense ells no seríem on som ara, per bé o per mal.
Al començament l'home primitiu els utilitzava només per menjar i vestir, però en un moment de la història es va descobrir l'agricultura i la ramaderia i es van començar a domesticar alguns animals. Això va permetre que l'agricultura s'expandís ja que si s'aprofitava la força de vaques, cavalls i ases per llaurar, podríem plantar més plantes i aconseguir més aliments.
Els segles anaven passant i els animals anaven evolucionant al nostre costat. Cada vegada es seleccionaven els animals domèstics millors per aconseguir races més productives. Els cavalls s'utilitzaven com a mitjà de transport terrestre més ràpid, les espècies salvatges s'utilitzaven per complementar la nostra dieta. Tot això passava a l'Edat Mitjana.
A mesura que ens acostavem a la Modernitat ells venien de braçet al nostre costat, però cada vegada amb més problemes, ja que per crèixer els humans tendim a destruir hàbitats i ecosistemes. Sinó pregunteu-los hi al Dodó o al Llop Marsupial.
Hi va haver un dia en què un senyor que es deia Charles Darwin va dir que els humans i els animals estàvem emparentats, que teníem un avantpassat comú. Això va fer que molta gent poses el crit al cel, però a pesar de tot, el món continuava donant voltes.
De Darwin fins a l'actualitat, el món ha anat avançant cada vegada més ràpid i moltes espècies gràcies i a desgràcia de l'acció de l'home han colonitzat moltes parts dels món que no els tocaven, provocant greus desastres ecològics.
A més s'han hagut de buscar "conillets d'índies" per provar els medicamnets i productes que sobreprodueixen els nostres mercats.
Moltes espècies s'han extingit per culpa de l'acció de l'home i d'altres van pel mateix camí.......i quan semblava que tot estava perdut apareix un vídeo que ens fa reflexionar sobre si els animals tenen emocions.
Jo crec que si, per descomptat, ja que si tots venim d'un mateix avantpassat, tots estem empaltats de la mateixa "saba". Sentim fred, gana, calor, sed, por, felicitat...per tant hem de tractar els animals com es mereixen, ja que ells són com nosaltres.
Fins i tot crec que ens assemblem molt més del que ens pensem. Sovint s'ha dit que l'home és l'únic animal capaç de suicidar-se, però jo no hi estic d'acord, ja que he vist situacions en les quals un animal prefereix la mort abans que el captiveri.
Per exemple, si agafem un ocell salvatge del bosc com podria ser una merla o un gaig i el tanquem dins d'una gàbia, per més ben alimentat que estigui, per més atencions que li donem, un percentatge bastant elevat d'aquestes poblacions si no es pot escapar del seu captiveri prefereix morir.
Un altre exemple podria ser el dels cavalls. Un cavall salvatge quan es veu acorralat, tanca els ulls i comença a galopar cap a una possible fugida. Tant és si al davant té un arbre, una roca o un precipici, preferirà abans matar-se que perdre la llibertat.
En fi, que Darwin tenia raó, Humans i Animals tenim més trets comuns que no pas diferenciadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada