Un acudit

Per qui no va poder assistir a l'últim dia de classe, vam parlar de la memòria. Un fet estretament lligat a aquest tema és "el pont al futur". Aquest consisteix en l'anticipació de fets que tu penses que et poden ser útils al futur, com és el cas dels acudits. Quan pensem un acudit immediatament ens ve al cap la persona a la qual li explicarem i com reaccionarà, si li agradarà, riurà molt o no li agradarà gens.

El dilluns per tal de parlar del pont al futur, l'Ernest em va demanar que expliqués un acudit. per les persones que se'l van perdre el transcriuré a continuació. Abans que res, aviso que l'acudit és una mica "guarro", no en el sentit de sexe sinó de merda i potser al final el trobareu bastant penós. Jo ja he avisat!

Es veu un català que va al labavo per anar a pixar i quan obre la tassa del vàter se'l troba tot embussat i ple de merda. Tanmateix al mig d'aquella merderada hi ha una moneda d'1€ i el català diu: Collons!!! Per 1 € no val la pena posar la mà en aquesta merderada!!! Saps què, hi tiro un altre €, així en tindré dos i ara si que hi poso la mà perquè són més diners!!!

Fi!

L'alzheimer

El dijous passat vam veure el vídeo de l'alzheimer. El vaig trobar un vídeo força dur.

Pel que fa al procès de demència que experimentava la dona gran, era molt trist, ja que era com una flor que de mica en mica es va pensint fins que es mort. Tots els seus records van desapareixent, començant pels més recents i acabant pels més antics, com si una riuada s'emportés tot el que troba al seu davant i només deixant un rastre desolador que ho esborra tot al seu pas.

Crec que l'alzheimer és una de les malalties més dures ja que hi ha una abscència psicològica i una presència física. La persona hi és físicament però psicològicament no. Només hi ha la idea vaga del que va ser, ja que ara un "monstre" ocupa el seu lloc.

També es dona el cas contrari, que és quan una persona desapareix sense que ningú sàpiga què li ha passat, llavors hi ha una abscència física i una presència psicològica. Això es dona molt en els familiars de nens que desapareixen de cop i volta sense que ningú en sàpiga res, o bé dels homes que van a l'estanc a comprar tabac i no tornen.

Totes dues pèrdues són molt dures pels seus familiars.

Una de les coses que vaig trobar a faltar del vídeo va ser el procès d'adaptació de la malaltia per part de la mare de la dona gran, ja que ella havia de patir molt veient com la seva mare no la recordava i a més en certs moments de la malaltia la mare s'enfadava amb la filla ja que la considerava que la controlava i la vigilava constantment.

Per acabar dir que de moment la única forma de lluitar contra l'alzheimer és exercitant la memòria al llarg de la teva vida, fent treballar el cervell per tal que no s'atrofiï.

En les primeres fases de la malaltia també és important fer servir la memòria ja que ajuda a retardar els efectes d'aquestes. Potser algun dia es traurà un medicament que serveixi per combatre la malaltia, però sembla que va per llarg. De totes maneres, segurament t'hauràs de prendre moltes pastilles per tal que et faci efecte, ja que les empreses farmecèutiques juguen amb la salut de la gent; és a dir, si el medicament serveix perquè la malaltia no empitjori millor que millor, ja que així la gent n'ha de comprar grans quantitats, en canvi si es curen prenent una sola pastilla no es fan tants diners i per tant no es poden enriquir a costa de la salut de la gent!!! Però això ja és un altre tema i si s'escau un altre dia el tractaré més a fons.

El negoci de la memòria

Segons el sociòleg francès Gilles Lipovetsky, actualment estem vivint en una època que la podríem anomenar Hipermodernitat que es caracteritza per:

• Exaltació del present (Carpe Diem)


• Despreocupació pel futur


• Oblit del passat


• Actitud d’irresponsabilitat


• Negació de les creences religioses, polítiques i culturals

Aquestes són algunes de les característiques d'aquesta nova època. És important dir, que la Hipermodernitat ens evoca a un futur insegur, ja que tot és tant volàtil, líquid o fràgil que es pot perdre al cap de poc d'aconseguir-ho. S'ha de viure el moment, ja que el després és massa insegur.

Per tal de fer front a aquesta inseguretat i aquestes pors, el sistema ha trobat la solució: Consumir fins que no ens quedin les butxaques ben escurades i identificar-nos amb el següent lema: "Som el que comprem".

Agafant aquesta idea, i veient la quantitat de missatges que rebem diariament a través dels mitjans de comunicació, els quals ens "prevenen" d'un destí incert i ple de mals, apareixen invents com el que ha tret al mercat fa poc temps la multinacional Nintendo: Brain Training del Dr. Kawashima.

Per qui no n'hagi sentit a parlar o li falli la memòria en faré 5 cèntims. Aquest és un videojoc que ha tret la casa Nintendo fa uns anys per a la seva consola portàtil Nintendo DS. En el videojoc hi ha una sèrie de proves i reptes que et fan exercitar la memòria i serveixen perquè aquest procès psicològic bàsic no s'atrofiï. A més si practiques cada dia pots aconseguir una edat cerebral cada vegada més jove i ser l'enveja dels que t'envolten, però per sobre de tot, pots lluitar contra l'envelliment cerebral i futurs mals del sistema nerviòs que amb "tanta bona fe" ens avisen els mitjans de comunicació.

Per tant per evitar futurs mals i estar inclòs en la societat (som el que comprem) hem de jugar amb el Brain Training, sinó ho fem ja ens podem preparar per patir un futur incert, ple de desgràcies i amb les portes obertes a l'alzheimer o el parkinson!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Deixant bromes a part i per acabar, dir que pels qui no tinguin el Brain Training i vulguin exercitar la memòria els recomano la sèrie el Detectiu Cònan (de dilluns a divendres a partir de les 13:45 pel K3) en la qual es resolen molts misteris, crims, assassinats o robatoris que per poder-los resoldre has d'exprimir el cervell fins a deixar-lo ben eixut i a vegades encara t'en veus una per trobar la sol·lució!

Les plantes de la discòrdia

Des de temps immemorials, els humans hem utilitzat les plantes per menjar, per beure, per curar-nos o bé per construïr els nostres habitatges.

Les fotos que s'observen a continuació són de 4 plantes molt maques, que a simple vista semblen que no hagin de fer mal a ningú. Tanmateix no és així ja que si desvelem la seva veritable identitat veurem que: La primera és una planta d'opi, la segona una planta de coca, la tercera una planta de cannabis i la quarta una planta de tabac.

1 2

3 4

A Catalunya i Espanya, d'aquestes 4 plantes, la única que és legal és el tabac. Molts turistes quan venen aquí compren uns quants cartrons de tabac ja que als seus països d'orígen aquest producte és força més car. Tan sols cal anar a la Jonquera o algun altre poble frontarer i veurem com els nostres veïns del nord fan cua per fer una calada d'aquesta aroma tant peculiar. Per tant podríem dir que el turisme de sol i platja es substituirà pel de fum i tabac? Qui sap!

El que si ser és que en els últims anys s'han fet lleis cada vegada més restrictives per prohibir el tabac, però veig difícil que s'acabi prohibint del tot ja que al darrere hi ha les grans multinacionals tabaqueres que tenen molt poder i per tant lluitarant a capa i espasa per tal que aquesta olor no desaparegui de les nostres vides.

Antigament aquesta planta s'utilitzava en rituals i per fer marxar el dolor.

L'altra planta de la llista és el cannabis, més coneguda per maria. A casa nostra podríem dir que és semilegal ja que si no m'equivoco pots plantar un parell de plantes per l'autoconsum. El que si que no es pot fer és sortir al carrer amb un peta a la boca perquè si t'enganxen ja l'has begut oli o en aquest cas calat maria!!! Pels amants d'aquesta planta dir que com a consol us queda fer un viatge a Holanda ja que allà la cosa està més regulada que aquí.

Els usus antics d'aquesta planta eren terepeutics.

La coca és una altra planta de la discòrdia. A Amèrica Llatina en masteguen les fulles per fer-se passar el dolor, en canvi aquí ens arriba en forma de pols blanca que si l'esnifes et posa les piles amb pocs segons. Si t'enxampen amb aquesta droga et poden caure uns quants anys de presó i multes molt grosses.

Finalment l'última de la llista és l'opi, molt cultivada a l'Afganistant i països del Pròxim Orient. S'utilitza principalment per a l'elaboració de l'heroïna, però també té molts altres usos en productes farmacològics legals.

Com a conclusió dir que aquestes 4 plantes al començament tenien usus terapeutics, però al llarg del temps s'han utilitzat com a drogues. Hi ha alguns països que les veneren, d'altres que no les toleren. S'han de legalitzar? Això no ho ser, el que si crec és que s'hauria de donar molta més informació de la que es dona de cada una d'elles i a partir d'aquí que cadascú decideixi l'ús o l'abús que en vulgui fer.

L'opinió dels "experts"

Si preguntem a la gent del carrer si les drogues són dolentes segurament que la gran majoria de respostes seran afirmatives.

Per tal d'aportar opinions noves i contrarestades, a continuació adjunto un vídeo del detectiu més corrupte i cutre de tot Espanya: Torrente, que dona la seva peculiar opinió sobre la droga.

Per si algú no sap qui és en Torrente en faré cinc cèntims: Es diu José Luís Torrente. Té 50 anys, és obès i alopècic. És neofatxa i hooligan de l'equip de tota la seva vida: L'Atletico de Madrid. A part d'aquestes "nobles" qualitats és masclista, racista, anticomunista, adicte al sexe amb prostitutes, cocaïnoman i alcohòlic. Va ser expulsat del Cos de Policia a causa dels seus trastorns mentals.

http://www.youtube.com/watch?v=7NRAEy17kdQ

Drogues!!!

Les 2 últimes classes hem parlat de drogues i els efectes que provoquen. Primer de tot seria interessant saber que és una droga. Com que jo no sóc cap expert he consultat a un dels Deus d'internet que ho saben tot: La Wikipedia.

Segons la Wikipedia la droga és:

Des del punt de vista de la psicologia (de fet, aquest es l'ús més habitual del terme en el llenguatge quotidià), una droga és una substancia amb efectes sobre el sistema nerviós central, amb capacitat d'alterar l'estat d'ànim, la percepció o el coneixement, i que sol crear addicció i quadres d'abstinència. Una droga també pot ser qualsevol substància química, però aquest ús és poc freqüent avui en dia, excepte per referir-se a una adrogueria com a comerç especialitzat en la venda de productes químics.

Existeix un gran nombre de drogues que es poden utilitzar com a medicaments per diverses malalties. Però moltes drogues, independentment de la seva possible utilitat terapèutica, s'utilitzen amb finalitats recreatives, o pels seus efectes psicològics o sensorials, si bé en aquest segon cas no s'usen amb les dosis, ni de la mateixa manera que quan es fa amb finalitats mèdiques. Això és un problema social de primer ordre a molts països, ja que el consum continuat de drogues sol crear adicció. En la majoria de casos, el consum de drogues també té d'altres efectes nocius sobre la salut, i sobre el comportament social del consumidor. El fet que moltes d'aquestes drogues siguin il·legals en la majoria de països ha fet créixer un mercat negre d'aquestes substancies, amb les corresponents associacions criminals que en controlen el contraband i la distribució.

Hi ha una pregunta que m'he fet sempre relacionada amb aquest tema i és si quan estem enganxats a una cosa (menjar, hàbit, rutina, ritual) també es pot considerar droga.

Per exemple, posem el cas que una persona cada dia necessita menjar xocolata (Nestlé, Torras, Gluki...no pas la que ve del Marroc), més ben dit, és adicta a aquest producte i quan un dia no en pot menjar té una sensació de malestar, irritació, mal de cap... que la podríem considerar com una mena d'abstinència.

Per tant, en aquests casos, quan no tenim allò que ens satisfà, es produeixen uns símptomes semblants als que podria haver quan deixem de consumir una droga. Per tant els excessos es poden considerar drogues? Jo ho deixo aquí. Com deia el senyor que sortia al programa que feien fa una anys a TV3, Dinamita: "Reflexionem-hi siusplau, reflexionem-hi."

El dia de la marmota

Primer de tot dir que en el missatge anterior vaig dir que miraria de penjar un power point, però es veu que el programa no ho deixa fer, per tant us haureu de conformar només amb la imatge de les fletxes!

La classe d'ahir la vaig trobar molt interessant ja que vam parlar dels estats de consciència. Aquests a vegades es veuen alterats pel cansament, els estímuls de l'entorn, la satisfacció de les necessitats de l'organisme, les drogues i els medicaments.
És important dir que tots els elements anteriors també alteren els nostres ritmes biològics.
Els humans tenim els ritmes cirquerans que duren 25 hores i s'encarreguen d'organitzar el dia i la nit.
Aquests ritmes són naturals, innats i interns i es poden desgavellar. Només cal preguntar-li amb l'home que va batre el rècord guiness d'estar despert: 18 dies!!! Cada vegada que hi penso s'em posa la pell de gallina. S'ha d'estar llampat per fer una cosa així! La majoria de mortals si perdem un dia de son, ja anem malament, doncs aquest home es devia tornar boig!!! Ara bé, es veu que per aguantar aquest ritme es va fotre d'estimulants i partides de ping pon fins el cul!!!

Per tant si forcem aquests ritmes, els nostres estats de consciència queden alterats.

El que ens convé és seguir els ritmes de la marmota. Sino pregunteu-ho a uns yankis de l'Estat de Pennsylvania que de de fa 60 anys cada 2 de febrer, treuen una marmota del seu son hivernal i si aquesta fa ombra vol dir que encara queden 6 setmanes d'hivern i si no en fa vol dir que l'hivern s'ha acabat.

Tanmateix aquesta tradició no és gaire fiable, ja que en 60 anys només ha encertat el 28% de les prediccions. El que si és cert, és que les marmotes es passen tot l'hivern dormint, és a dir hivernen. Tenen un son plàcid i profund i no es desperten fins que noten la primavera. Per tant els humans n'hauríem d'aprendre. Hauríem de dormir entre 9 i 10 hores al dia per tenir uns bons ritmes biològics i alhora rendiriem més en tots els aspectes de la nostra vida.

Així doncs, com diu en Tomàs Molina: "Molt bona niiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiit!"

Fletxes, Percepcions i Aprenentatges

Moltes vegades, quan obro el correu de la UdG, em trobo que algú m'ha enviat un d'aquells power points t'han currats amb imatges extraordinàries, musica d'ambient de fons i un missatge final que et fa reflexionar sobre algun tema important.
Cada vegada que en rebo un em pregunto qui és el/la guapo/a que té el temps suficient per entretenir-se a fer aquestes coses, ja que la majoria de mortals de la Post Modernitat ens falta temps.
El cas és que ja fa molt de temps que em van enviar un power point que es titulava Il·lusions Òptiques i tal com el títol indica tracta de com imatges impossibles enganyen els nostres ulls. He intentat penjar el power point, però m'ha estat impossible ja que no tenia ni punyetera idea de com es feia. Aquesta tarda ho preguntaré a en Pep, el meu assessor expert en blogs, però mentrestant per anar fent boca, he aconseguit una de les imatges que hi apareixen, que és aquesta de les fletxes. Pel que explicava l'autor del power point o algú expert en el tema, segons l'hemisferi del cervell que tinguem més desenvolupat, es veuen abans unes fletxes que no pas unes altres.
És molt curiós que ens passi això, però no estrany, ja que els estudis fets en el tema diuen que normalment percebem el món a partir de principis innats com poden ser:

• Principi de semblança
• Principi de tancament
• Principi de continuitat

Una altre cosa que ens passa és que si a determinades edats (sobretot les més primerenques) no s'estimula el cervell, aquest no aprendrà l'acció. Aquesta frase m'ha fet pensar en un tema que va estar molt de "moda" durant el S XIX: El dels nens salvatges. Aquest és una persona que ha viscut allunyada de la societat durant un llarg període de la seva infància. Aquesta categoria inclou des de persones que no han tingut cap mena de contacte amb éssers humans durant anys o infants que han estat confinats en llocs on només se'ls alimentava. S'han conegut pocs casos però han estat molt estudiats pel seu interès sociològic, mèdic i lingüístic.

Al llarg de tota la història de la humanitat s'han trobat casos de nens que han viscut aïllats de qualsevol contacte humà durant els primers anys de la seva vida. Aquests infants mostren insensibilitat al fred i la calor, disposen de visió nocturna i un sentit de l'olfacte molt desenvolupat; imiten sons d'animals i prefereixen la seva companyia en comptes de la humana; oloren el menjar que volen ingerir, dormen des del capvespre fins que surt el sol, d'acord amb les estacions; i semblen ser sexualment indiferents. Tanmateix aquestes característiques depenen del moment en què els abandonin i els trobin i el grau d'interacció amb animals i amb persones durant el període al marge de la societat.

Segurament el cas més conegut és el d'en Victor de l'Aveyron (França), un nen trobat el 1799 que anava despullat, no parlava, rebutjava qualsevol contacte amb els humans i es comportava com un animal. Es creu que va ser abandonat de petit i com que durant els seus primers anys de vida no va tenir cap contacte humà, no va poder desenvolupar capacitats com la parla o caminar eregit, ja que ell utilitzava les 4 extremitats.

Tanmateix hi ha coses que encara no estan del tot clares. Hi ha alguns casos que en realitat eren farces i d'altres llegendes. Per tant no s'està del tot cert que infants hagin pogut sobreviure els primers anys de vida criats per animals. També es creu que molts d'aquests nens trobats en la natura van ser abandonats perquè eren nens amb discapacitat i davant la impossibilitat de poder fer-se'n càrrec o perquè a l'època era malt vist tenir un fill amb discapacitat, els seus progenitors se'n desfeien abandonant-los al bosc a la seva sort. Un cop trobats, resultava més mediàtic (ja que d'aquesta forma s'aconseguien més ingressos per mantenir-los) dir que el nen havia estat criat per llops i que per això es comportava com un animal que no pas que era un nen amb discapacitat.

Aquesta és una hipòtesis, tant pot ser certa com falsa. El cas és que encara al SXXI ens queden molts enigmes de la humanitat per resoldre.