Fletxes, Percepcions i Aprenentatges

Moltes vegades, quan obro el correu de la UdG, em trobo que algú m'ha enviat un d'aquells power points t'han currats amb imatges extraordinàries, musica d'ambient de fons i un missatge final que et fa reflexionar sobre algun tema important.
Cada vegada que en rebo un em pregunto qui és el/la guapo/a que té el temps suficient per entretenir-se a fer aquestes coses, ja que la majoria de mortals de la Post Modernitat ens falta temps.
El cas és que ja fa molt de temps que em van enviar un power point que es titulava Il·lusions Òptiques i tal com el títol indica tracta de com imatges impossibles enganyen els nostres ulls. He intentat penjar el power point, però m'ha estat impossible ja que no tenia ni punyetera idea de com es feia. Aquesta tarda ho preguntaré a en Pep, el meu assessor expert en blogs, però mentrestant per anar fent boca, he aconseguit una de les imatges que hi apareixen, que és aquesta de les fletxes. Pel que explicava l'autor del power point o algú expert en el tema, segons l'hemisferi del cervell que tinguem més desenvolupat, es veuen abans unes fletxes que no pas unes altres.
És molt curiós que ens passi això, però no estrany, ja que els estudis fets en el tema diuen que normalment percebem el món a partir de principis innats com poden ser:

• Principi de semblança
• Principi de tancament
• Principi de continuitat

Una altre cosa que ens passa és que si a determinades edats (sobretot les més primerenques) no s'estimula el cervell, aquest no aprendrà l'acció. Aquesta frase m'ha fet pensar en un tema que va estar molt de "moda" durant el S XIX: El dels nens salvatges. Aquest és una persona que ha viscut allunyada de la societat durant un llarg període de la seva infància. Aquesta categoria inclou des de persones que no han tingut cap mena de contacte amb éssers humans durant anys o infants que han estat confinats en llocs on només se'ls alimentava. S'han conegut pocs casos però han estat molt estudiats pel seu interès sociològic, mèdic i lingüístic.

Al llarg de tota la història de la humanitat s'han trobat casos de nens que han viscut aïllats de qualsevol contacte humà durant els primers anys de la seva vida. Aquests infants mostren insensibilitat al fred i la calor, disposen de visió nocturna i un sentit de l'olfacte molt desenvolupat; imiten sons d'animals i prefereixen la seva companyia en comptes de la humana; oloren el menjar que volen ingerir, dormen des del capvespre fins que surt el sol, d'acord amb les estacions; i semblen ser sexualment indiferents. Tanmateix aquestes característiques depenen del moment en què els abandonin i els trobin i el grau d'interacció amb animals i amb persones durant el període al marge de la societat.

Segurament el cas més conegut és el d'en Victor de l'Aveyron (França), un nen trobat el 1799 que anava despullat, no parlava, rebutjava qualsevol contacte amb els humans i es comportava com un animal. Es creu que va ser abandonat de petit i com que durant els seus primers anys de vida no va tenir cap contacte humà, no va poder desenvolupar capacitats com la parla o caminar eregit, ja que ell utilitzava les 4 extremitats.

Tanmateix hi ha coses que encara no estan del tot clares. Hi ha alguns casos que en realitat eren farces i d'altres llegendes. Per tant no s'està del tot cert que infants hagin pogut sobreviure els primers anys de vida criats per animals. També es creu que molts d'aquests nens trobats en la natura van ser abandonats perquè eren nens amb discapacitat i davant la impossibilitat de poder fer-se'n càrrec o perquè a l'època era malt vist tenir un fill amb discapacitat, els seus progenitors se'n desfeien abandonant-los al bosc a la seva sort. Un cop trobats, resultava més mediàtic (ja que d'aquesta forma s'aconseguien més ingressos per mantenir-los) dir que el nen havia estat criat per llops i que per això es comportava com un animal que no pas que era un nen amb discapacitat.

Aquesta és una hipòtesis, tant pot ser certa com falsa. El cas és que encara al SXXI ens queden molts enigmes de la humanitat per resoldre.