L'Alex (que en anglès vol dir, Avian Learning EXperiment) tenia un vocabulari de 150 paraules que a més semblava que les coneixia, ja que quan se li demanava de quin material, forma o color estava fet, ell responia correctament. També podia identificar la diferència entre 2 objectes, si és que n'hi havia. A més quan ja estava tip de tantes proves, ell deia que marxava, però si l'investigador s'enfadava ell deia que ho sentia. Una altre cosa curiosa és que quan demanava un plàtan i tu li donaves una nou, ell te la tirava pel cap fins que no li donaves un plàtan.
En molts experiments d'aquest tipus, quan l'animal feia el que tocava, se li donava un premi, però en aquest cas, l'Alex l'havia de demanar i llavors se li donava.
Un dia que li van donar una poma vermella i ell no n'havia menjat mai cap va dir una paraula per tal de classificar-la: Plàtan-eres. Aquesta paraula es considera un acrònim de Plàtan (per la textura interior) i Cireres (pel color vermell i la forma). La Dra. Pepperberg va considerar això un exemple de comunicació complexa en 2 direccions, ja que va crear una paraula nova a partir del seu limitat vocabulari.
Tanmateix hi ha alguns investigadors que han considerat l'experiment de l'Alex com l'aplicació del condicionament operant.
Jo crec que aquest experiment va ser molt interessant, tot i que alguns científics puguin dir que tot era condicionament operant, i a més crec que el pensament i el llenguatge de l'Alex estaven molt desenvolupats per ser un lloro, la qual cosa demostra un mínim d'intel·ligència. Pel que he anat llegint, la doctora Pepperberg continua experimentant amb lloros, per tant encara aquestes aus ens poden donar moltes sorpreses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada