Les màquines escurabutxaques són màquines que a canvi d’una quantitat determinada de diners apostats donen un temps de joc i eventualment un premi en efectiu.
La màquina fa rodar uns rodets serigrafiats amb un conjunt de símbols (normalment dibuixos de fruites en tres línees independents. Cada línia té associada un polsador que atura el rodet i fixa la fruita que s’està visualitzant en aquest moment a la línia corresponent al polsador. Disposa d’una palanca que inicia el joc. El rodets comencen a rodar i el jugador els para de forma seqüencial intentant obtenir una combinació amb premi.
La màquina disposa d’un selector de monedes (moneder) que discrimina les monedes que introdueix el jugador i permet l’entrada de fins a 10 peces a compte de partides. Es consideraran
3 tipus de monedes: 0,5€, 1€, 2€. El valor total de les monedes introduïdes en cada moment el denominarem crèdit. A l’inici de cada partida descomptarem el valor de la jugada del crèdit total.
Considerarem un 1€ com el cost d’una partida. En tot moment la màquina visualitza el crèdit disponible.
Cada maquina mostra una taula de premis que associa una combinació de símbols amb uns premis en metàl·lic. Normalment es premien les combinacions amb tres símbols coincidents. Es reserva un combinació privilegiada que donarà un premi gros de 100€.
En el cas d’aconseguir combinacions a una distància d’un símbol en una de les tres línies per obtenir premi, es dóna noves oportunitats al jugador, consistents a fer jugar el rodet que conté el símbol discordant. El nou símbol ve donat automàticament per la màquina. Aquesta modalitat de joc es denomina avenços. Es permetran un total de tres avenços i cada un d’ells tindrà el cost del 50% d’una partida el qual s’anirà descomptat del crèdit total.
En tot moment la màquina té comptabilitzada la recaptació de caixa de tal manera que ha de controlar que està en disposició de pagar els premis obtinguts pel jugador. D’això es dedueix que el premis que es donen no són aleatoris sinó que estan estratègicament estudiats. Concretament s’ha d’acomplir que en tot moment el propietari de la màquina podrà retirar un 30% de tot el que ha entrat a la màquina des de l’última recaptació. Dit d’una altra manera, per cada euro que entra a la màquina el 30% queda en reserva com a benefici d’explotació mentre que el 70% restant es retorna en premis.
El programa de la màquina ha de desenvolupar una estratègia de premis que complint la norma de recaptació anterior sigui suficientment aleatòria per tal que el jugador no pugui deduir en quin moment sortirà el premi gros. Tot i així haurem de donar un premi gros quan tinguem caixa suficient i s’hagi superant un nombre N mínim de partides.
La màquina proporciona informació privada al propietari de la màquina a partir d’algun perifèric de sortida (impressora de ticket,. display....) o via canal sèrie.
Per mantenir la privacitat el propietari disposa d’un pasword d’accés a les dades de manera que el programa ha de proporcionar una funció d’identificació de codis i de visualització de les dades.
Les dades a visualitzar a partir de l’última recaptació són:
- caixa actual
- recaptació
- nombre total de partides
- data de l’última recaptació (opcional)
- import dels premis repartits (opcional)
Un cop feta la recaptació s’inicialitzen les dades automàticament en sortir de la funció de visualització.
No hem d'oblidar que les màquines escurabutxaques estan dissenyades per ser adictives, és a dir, utilitzen els programes de raó variable per enganxar al jugador, ja que aquest no sap quan pot tocar un premi, la única cosa que sap és que com més diners hi tiri, més probabilitats d'obtenir un premi tindrà.
Aquests tipus d'adicció es coneix com a ludopatia i és una alteració progressiva del comportament per la qual un individu sent una incontrolable necessitat de jugar, menyspreant qualsevol conseqüència negativa.
El joc pot arribar a ser una mica més important en la vida d'un jugador que la seva família, treball o béns materials. Tan fort pot ser la dedicació al joc que l'alimentació, sexe o relacions socials passen a constituir una mica secundari. El jugador compulsiu és manejat per un impuls incontrolable per a acceptar riscos, fet que va minant tota la seva vida. En moltes ocasions, el jugador ha de recórrer a activitats il·legals o contra la seva pròpia naturalesa per a obtenir els diners que escapa de les seves mans. També presenta un elevat risc de cometre suïcidi.
En fi, tal com vam dir a classe la millor manera per guanyar a les màquines escurabutxaques és no jugar-hi o sigui quan veieu llumetes que pampalluguen tanqueu als ulls i penseu amb la frase celebre que va dir en Joan Laporta: "Al loro! Que no nos embauquen! Que no estamos tan mal hombre!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada